La mort deixa cicatrius, Víctor Panicello

La mort deixa cicatrius,

Víctor Panicello,

Barcelona, Columna Jove, 2010, (Columna Jove, 252)

Un bon dia –un mal dia, millor dia- ens canvia el paisatge i tot el que ens semblava important ho deixa de ser perquè el temps es deté i la vida es queda paralitzada. És el que senten els personatges de “La mort deixa cicatrius”, d`en Víctor Panicello. La mort d`un jove, en Lluís, en accident de moto, trasbalsa tota la família i fa que el germà petit, en Toni, de 16 anys, iniciï una reflexió en primera persona que és, en realitat, la pròpia novel·la.

Toni va fent el retrat dels dies que segueixen a la mort del seu germà i dels seus sentiments, que passen de la perplexitat a l`incredulitat i a no saber ben bé què s`espera d`ell, què ha de fer o si el que sent és el que ha de sentir. “La mort deixa cicatriu” és el retrat d`una família que pateix, que canvia per la mort i mai més no tornarà a ser igual. Per una banda, els pares que pateixen la pena més gran del món: la de perdre un fill. Per altra banda, els germans: la germana gran, Margarita, la més sensata i el germà petit, en Toni, que sempre ha viscut en el seu món. En Lluís era el divertit de la família, era qui reia de tot, qui vivia sempre al límit... Ara res no sembla tenir sentit.

En Víctor Panicello escriu aquesta novel·la que ens commou i ens remou a parts iguals perquè, d´una manera intimista i realista ens posa al davant de la gran veritat de l`ésser humà: la mort, la mort dels altres i la pròpia mort. Ara bé, el procés del dol que tant bé descriu en Toni va, poc a poc, deixant pas a una altra veritat: la de l`oblit. De mica en mica, la vida s`imposa i tots aprenen a viure amb el seu dolor que sense desaparèixer del tot, va deixant pas a les coses del dia a dia. 

L`habilitat del narrador fa que ens sentim mol lligats a la família del Lluís i que visquem el drama d`una manera directa perquè el fet de que sigui el germà petit que ens ho expliqui ens ha sentir més propers a la història.

Escriure de la mort no és un tema freqüent a la literatura juvenil, perquè hom no sap molt bé com abordar aquest aspecte tan delicat de la realitat. En Víctor Panicello ho ha fet amb respecte i dignitat, deixant que les emocions flueixin per les pàgines del llibre, a la vegada que, d`una manera, s`aprengui a valorar el misteri de la vida.

Quan en Toni acaba d`escriure han passat quatre anys de la mort d`en Lluís i aquell dolor sord i total ha deixat pas a una mena de sentiment que mai no el deixarà, però que també li ha permès seguir endavant i veure que s`ha de viure la vida, que aquest és el camí. Ara bé, com diu el títol, la mort ha passat factura, ha deixat cicatrius en tots els personatges que, més que mai, semblen autèntics.

El llibre, dividit en 9 capítols, va fent una radiografia de la mort i el procés del dol. Des d`encaixar una realitat terrible, fins a l`acomiadament del mort, amb tot el ritus que això comporta, passant pel tràngol d`haver d`afrontar una absència que mai no s`acabarà d`assumir. El temps és, d`alguna manera, un protagonista més en el relat. Un temps que mai sembla passar, que s`atura en tots els gestos i els records... i un temps, que quan ja ha passat un any sembla que senyali diferents etapes en cada membre de la família.

“La mort deixa cicatrius”, en definitiva, és un llibre excel·lent, que pot ajudar molt als joves i als grans a enfrontar-se amb la mort, encara que el missatge final del llibre és d`esperança, no ho hem d`oblidar.