domingo, marzo 10, 2019

"Ara no, Bernat"
David McKee
Kalandraka, 2019

Què fa un nen quan necessita que li facin cas? Amb qui pot parlar en Bernat? Té una casa, uns pares, una habitació, unes joguines, una tele i menjar a taula; però mai ningú té temps per escoltar-lo. El pare i la mare sempre estan fent coses i, quan arriba en Bernat, sembla que es posin nerviosos, perquè el seu món perilla. El pare vol clavar un clau amb el martell i, quan en Bernat li diu hola, es pica el dit. La mare està regant una planta i, quan en Bernat li diu hola, li cau l´aigua. Només fan una cosa bé els pares: ignorar al seu fill. La mare li fa el menjar i li porta la llet, però sense pensar en ell, com una cosa rutinària. Tant és així que, un dia, en  Bernat es troba un monstre al jardí que li fa tant de cas que se´l cruspeix. Llavors el monstre entra a casa i, els pares, enfeinats com sempre, ni veuen la diferència, pensen que és Bernat i el monstre acaba menjant-se el seu sopar, bevent-se la seva llet, mirant la tele, trencant les seves joguines i dormint al seu llit perquè, invariablement, els pares sempre diuen "Ara no".
"Ara no, Bernat" és un conte dur i molt actual, difícil perquè no és dolç ni suau, incòmode perquè ens fa veure que hi quelcom que ens falla quan posem per davant les coses a les persones. En Bernat és un nen petit que pateix la indiferència dels seus pares i que creix amb un munt d`objectes al seu voltant, però sense el que més necessita: el temps del pare i de la mare.
És un relat senzill, amb frases repetitives i esquemes similars que fa continuar la història de manera cíclica. Els personatges estan caracteritzats amb pocs trets, però efectius. Gràcies a les il.lustracions, molt expressives i directes, veiem als pares sempre d´esquena a en Bernart. Tant el monstre com en Bernat volen cridar l´atenció, un, el nen, de manera amable, saludant i l´altre, el monstre, de manera violenta, cruspint-se tot el que troba, encara que davant, l´actitud dels pares, que ni tant sols tenen por, el monstre se sent també desubicat.
És un conte per reflexionar, per parlar de les emocions, per reconduir les relacions familiars i afectives. Un conte real que reflecteix, per desgràcia, una societat on la comunicació directa sembla que ja no és gaire important. Sense dubte, una història necessària, un clàssic ja de la literatura infantil que es va publicar l´any 1980 i que segueix sent del tot actual.