"En Cornèlius": "Tocar el dos"

"En Cornèlius",
Leo Lionni,
Kalandraka, 2019

De vegades hi ha algú que trenca l´ordre establert i, primer, tots diuen que està boig, perquè no volen sortir de la seva zona de confort; després, amb una mica de sort, hi haurà algú altre que el voldrà imitar i llavors, de veritat, començarà el canvi i l´evolució. Com se sent el primer en fer una cosa nova? Què l´impulsa a tractar de millorar i veure més enllà de la tradició i del que sempre s´ha fet? Potser, la capacitat d´observació, potser l´afany aventurer, potser el sentit de la llibertat...

En Cornèlius és, si més no, aquest pioner que intenta mirar-se el món des d´una altra perspectiva. Cornèlius és un cocodril i tos sabem que els cocodrils es mouen per terra, però ell es posa dret i, entusiasmat, veu que ho pot fer i que, fins i tot, veu millor els peixos i ho diu esperant l´aprovació del grup, però ningú no li fa cas, no veuen perquè pot servir aquesta extravagància d´en Cornèlius. Així decideix marxar i explorar per ell mateix. Es troba un mico que li diu que és possible posar-se cap per avall amb perseverança i una mixa d´ajuda. Quan veu que es pot penjar de la cua torna al riu,tot content,  però els seus iguals tampoc li donen importància. I aquí es quan trobem un intent de canvi, de trencament, quan en Cornèlius torna a marxar, veu que, darrera, hi ha uns quants cocodrils que l´intenten imitar i somriu. I llavors, podem dir, comença l´evolució.

"En Cornèlius" és una faula adreçada als més petits, però amb una càrrega simbòlica que tots ens podem aplicar perquè...val la pena intentar millorar?, val la pena mirar més enllà?, val la pena deixar el grup i avançar sol? Definitivament sí, encara que al començament sigui molt difícil, però, com diu el mico, sempre pots trobar ajuda pel camí.

Les il.lustracions són vives i alegres, és molt divertit veure un cocodril caminant i ens fa pensar en Einstein quan va dir que si demanaves a un peix que s´enfilés pels arbres, fracassaria. Doncs bé, en Cornèlius no fracassa i mostra als nens i nenes que, de vegades, no està gens malament fer coses diferents, perquè així és com podem créixer.

En definitiva, un text clàssic, sempre actual i ben necessari a la nostra societat on no sempre és ben vist el canvi ni la discrepància.

Leer más

"Pam a pam": "mesurant enllà, enllà..."

Pam a pam
Leo Lionni
Kalandraka, 2018

"Pam a pam" és el primer llibre de faules d´en Leo Lionni. Publicat el 1960 és un clàssic que, ara, Kalabdraka, torna a oferir a les noves generacions perquè gaudeixin de la imaginació d`aquest autor holandès que, sens dubte, ha d´estar present a les nostres biblioteques.

En aquest cop, és una eruga qui, malgrat la seva petitesa, ha de fer servir tot el seu enginy per no ser devorada per diversos ocells. L´eruga diu que ella mesura i, davant aquesta novetat, el pit-roig, ple de curiositat, demana que el mesuri a veure quants pams fa. I així, la nostra amiga apamadora va mesurant diverses parts d´altres ocells. El rossinyol li demana una cosa molt difícil, impossible, que mesuri la seva cançó o serà el seu esmorzar. I l´eruga no diu pas que no, encara que el seu cap va a mil fins que, pam a pam, sense deixar de fer la seva feina, desapareix i els deixa a tots, mai millor dit, a um pam de nassos.

El text, senzill i amb molt diàlegs, té una clara vessant metafòrica que cadascú pot interpretar segons les seves pròpies experiències.

De ben segur que els primers lectors obriran els ulls de bat a bat quan veuen com una animal tan petit és capaç de plantar cara als més grans i de guanyar, no per la força, sinó per la seva intel·ligència. Aquesta sí es una bona lliçó de vida i un bon final per la faula. Ara bé, cal afegir que en Leo Lionni no deixa escrit cap missatge moral, no, no cal, és el lector qui en pot extreure les conseqüències que vulgui sense deixar de passar-s´ho bé, que és la veritable finalitat del text.

Destaquen les seves il.lustracions, un homenatge a la natura, amb el color verd com a senyor i rei. Cada pàgina del llibre és una obra d´art, equilibrada, lluminosa i vital.

L´astúcia de l´apamadora ens roba el cor i en fa pensar en que, a la vida, les aparences, com sempre, ens poden enganyar i que no hem de fer cas a les primeres impressions ni als estereotips.

Leer más

"L`Àlex i el ratoli de corda": "tothom m`estima"

L`Àlex i el ratolí de corda,
Leo Lionni
Kalandraka, 2017

El llibre que estem recomanant ara mateix es pot considerar un clàssic contemporani, atès que va ser publicat l`any 1969. És bo i necessari que els nens lectors d`avui s`acostin a aquest text amb la seva mirada actual perquè. segur, que entendran millor que ningú l`amistat entre l`Àlex i el Guim.

Els dos protagonistes són dos ratolins diferents, un, l`Àlex, és real i comença a sentir-se molt sol perquè tothom el fa fora i tothom el rebutja. En canvi, el Quim, que és un ratolí mecànic està molt content perquè és el favorit de la nena que sempre juga amb ell i ningú li té por.

D`alguna manera l`Àlex decideix que vol ser també con el Guim i es posa en mans d`un llangardaix màgic que té el poder de donar-li allò que vol. Peró...ep! Què passa? Semba que en Guim ja no és tan feliç, perquè la seva nena l`acaba de deixar entre les andròmines doncs té una nova joguina. Llavors, qui té més sort, l`Àlex o en Quim?

Finalment és el ratolí mecànic que canvia de natura i es torna real perquè el seu veritable amic, l`Àlex, de manera molt generosa, ha demanat pel seu amic el desig que tenia per ell. Així en Quim i l`Àlex podran compartir espai, somnis i il.lusions.

l´Àleix aprèn una lliçó cabdal que podran entendre molt bé els lectors: l´afecte passatger no serveix de res, l`afecte que va acompanyat de l`amor i l`amistat és el que ens fa ser millors persones i el que ens fa créixer. 

El text, per altra banda, està il.lustrat amb la tècnica del collage i mostra unes imatges senzilles, clares, molts impactants i plenes de llum, que, segur, faran que els més petits es fixin bé en els dos personatges i les coses que els rodegen.

L`Àlex i el ratolí de corda va adreçat als pre-lectors o als primers lectors, però tots en gaudirem de la seva lectura, com ens passa amb altres títols d`aquest creador holandès , ja un clàssic, com dèiem, de la literatura infantil. Recordem que amb aquest text va ser premiat amb la Medalla d`Honor Caldecott.

Leer más

"El sueño de Matías"... la emoción del arte

El sueño de Matías

Leo Lionni,

Kalandraka, 2013. Libros para soñar.

                                                                                            

“El sueño de Matías”, de Leo Lionni, es un clásico de la literatura infantil. Gracias a Kalandraka podemos disfrutar, en una edición reciente y muy cuidada, de esta fábula moderna que va a permitir a las nuevas generaciones seguir soñando.

En esta ocasión, Lionni escoge el arte como muestra de libertad y de superación de las limitaciones personales. Matías es un ratón que vive con sus padres en una buhardilla destartalada. Sus padres esperan que sea médico, pero él quiere conocer algo de mundo. Un día, con sus compañeros, va a un museo y allí descubre la magia de los colores, de las formas, de las emociones. Matías ve que hay un mundo mucho más profundo que el que ve delante, gris y triste; que hay un mundo donde lo cotidiano se reviste de magia y donde es posible ser libre y ese mundo es el arte.

Las ilustraciones son también de Leo Lionni y muestran distintas tendencias artísticas, clásicas y modernas. De esta manera, el libro no solo es un festín para el alma, por el relato que cuenta, sino para la vista, por las espectaculares imágenes que incluye.

Matías, en suma, encuentra su camino y descubre el poder de arte que es capaz de trasformar cualquier cosa, cualquier realidad… Matías aprende que los sueños son poderosos y que hay que tratar de cumplirlos.

“El sueño de Matías” es un álbum que disfrutarán los niños y adultos de todas las edades, aunque, dada la sensibilidad especial de los personajes, cautivará a los pequeños lectores e, incluso, a los que aún no saben leer.

El mundo, visto desde los ojos de Lionni, es un lugar en el que aún es posible ser libre y ese sentimiento lo transmite a sus personajes quienes, adoptando comportamientos humanos, consiguen algo tan difícil como es la creación de un universo personal en el que está permitido ir contracorriente.

Vale la pena releer a Lionni y disfrutar con sus ilustraciones. No hacen falta excusas para hacerlo. La literatura infantil, gracias a autores de la talla de este italiano universal, alcanza una espléndida madurez… que nunca pasará de moda. En eso consiste ser "clásico".

Leer más