domingo, febrero 28, 2016

La noia de la mitjanit,
Gisela Pou, Edebé, 2015.

La noia de la mitjanit ens proposa un viatge fascinant que ens commou i ens fa pensar. Un drama s`amaga darrera del començament de la novel·la, perquè la Gisela Pou s´inspira en un fet històric: les tastadores de Hitler. A partir d`aquí, combinant història i ficció, ens regala una bonic relat on el present i el passat van de la mà.
Per una banda, una noia, la Sira Burg, jove i actual; per l`altra, una anciana, la Gertrud Grass, nonagenària, i una de las tastadores de Hitler. Ambdues històries tenen un punt en comú: l`àvia de la Sira. El lector anirà descobrint i cercant diferents aspectes que el captivaran, no en tenim dubte.
La Sira arriba a Berlín, després de trencar amb el seu nuvi, amb l`ànima confusa, amb la maleta perduda i sense diners. Va a la recerca d`un periodista, el qual va escriure sobre la Gertrud Grass, però no tot és fàcil a la vida. Un amic d`infància, el Vidal, l`ajuda i li fa canviar els plantejaments de la seva vida.
De tant en tant, en cursiva, ens surt a veure el passat de la Gertrud, que ens explica com va ser la seva vida, com va ser el seu patiment, les seves pors i la seva angoixa davant d`uns plats, ben cuinats i en aparença excel·lents, que li podien segar la vida. Els trets psicològics estan molt ben descrits i som capaços de posar-nos a la pell d`aquelles noies que es jugaven la vida cada dia, encara que no hagin passat a la història com a heroïnes, ho van ser.
A la novel·la trobem amor i desamor, les relacions familiars (la mare de la Sira és una actriu força egocèntrica), la memòria i el passat. Trobem un mosaic de sentiments que es barregen i que van, de mica en mica, perfilant el final del text.
Podem dir que és una novel·la iniciàtica perquè la Sira, després del seu viatge a Berlín, ja no tornarà a ser mai més una noia potser una mica frívola, potser una mica banal, sinó que creixerà com a persona i sabrá valorar el que té importància d`allò que no la té.
La noia de la mitjanit està escrita en primera i tercera persona i ofereix una estructura paral·lela, com ja hem dit. Potser ens crida més l`atenció el passat de la Gertrud, encara que la Sira se`ns presenta com una noia molt real i ben descrita.
En definitiva, un relat intens, amb un ritme creixent i un final  que sorprendrà.  

0 comentarios:

Publicar un comentario