lunes, abril 04, 2016

L`artilleria de Mr. Smith,
Francesc Puigpelat, Bambú, 2016.

“L`artilleria de Mr. Smith”, de Francesc Puigpelat és un d`aquests llibres emotius i emocionants que ens posen, davant per davant, un fragment de la nostra història més recent. L`autor ens presenta en vint-i-tres breus capítols i un epíleg un relat d`amistat i de superació dels prejudicis.
Ens situem a Balaguer. És l`any 1938. En Xavier i els seus pares han tornat de França on estaven exiliats. El seu pare, enginyer al servei de la causa nacional, ocupa un càrrec de confiança. El seu fill nota que ha canviat, que ja no és el pare tendre d`abans i que viu pendent de les consignes franquistes. Fins i tot es relaciona amb el Coronel Tapias, una de les mans dretes de Franco a les terres del Segre, amb una truculenta fulla de serveis al darrera.
En Xavier comença a investigar els seus voltants i descobreix una altra cara de la guerra. De fet, els soldats d`ambdós bàndols són iguals, tenen les mateixes preocupacions i uns interessos semblants. El noi coneix al Mateu, fill d`anarquista, i a alguns soldats republicans i comença a veure que la vida no és com el seu pare creu o com li han fet creure.
Entre el Xavier i el Mateu comença a donar-se una amistat que ultrapassarà qualsevol consigna política. Fins i tot, quan en Mateu, de la lleva del biberó, va al front li encarrega que cuidi de la seva promesa, la Imma. I, al cor del Xavier, comença a créixer una batalla entre el seu amor cap a la noia i la lleialtat al seu amic.
El llibre ens parla d`alguns episodis al front, de com vivíem els soldats i de la duresa de la Guerra Civil, però ho fa amb emoció, sense culpar a ningú, explicant els fets i deixant que sigui el lector que en tregui les conclusions. 
A les guerres s`ha de ser honest i hi ha una sèrie de normes que tots han de complir. De vegades, els guanyadors no les tenen en compte i això fa reflexionar molt al lector i traspassar la realitat del 38 a l`actualitat. Sembla que, per desgràcia, poques coses han canviat i que l`home segueix sent un ésser cruel, encara que, per sort, sempre hi ha escletxes de llum.
Els personatges, per altra banda, van evolucionant, sobre tot el Xavier i el seu pare que, finalment, s`acaben retrobant perquè el pare acaba entenent que més val el respecte del seu fill que tots els reconeixements oficials. El paisatge, Balaguer i els seus carrers, les masies, el riu Segre i altres pobles són importants per entendre la novel·la, així com les diferències socials entre Xavier i en Mateu, per exemple.
El paper de la dona, per altra banda, és imprescindible en el text. Tant la mare del Mateu, que es manté ferma i a l`expectativa com la mare del Mateu, que va ser cabdal en la seva evolució com la Imma, una noia valenta i forta que ha après a viure el present, són personatges decisius.
També hi ha aspectes culturals en aquests història, com per exemple els “Comentaris de la guerra civil”, de Juli Cèsar que, a l`ofensiva del Segre, tornen a ser tinguts en compte pel bàndol nacional. Interessa veure també que, a la guerra, els enginyers van ser molt importants, com és el pare d`en Xavier i un anglès, Mr. Smith que, se`n penedeix quan ja no hi ha marxa enrere.
“L`artillera de Mr. Smith” o “Una història perfecta”, com diu el narrador a l`epíleg és, insistim, una història d`amistat, d`evolució personal i de respecte. De vegades, les persones més diferents, com en Mateu i en Xavier, s`acaben entenent millor que aquelles, en principi, més properes. Tota una lliçó de vida.








0 comentarios:

Publicar un comentario