lunes, febrero 06, 2017

Els tres porquets,
Adaptació Xosé Ballesteros
il.lustracions de Marco Somà,
Kalandraka, 2016

Els contes tradicionals són plenament vigents i sempre tindran un públic fidel; a més són necessaris per créixer. De vegades, s´han fet adaptacions, s´han canviat els personatges i els punts de vista i això no està malament, és clar que no, però també necessitem que ens recordin l`original i que als primers lectors se´ls ofereixi directament, sense canvis, sense implicacions culturals i sense maldecaps.
Per això agraïm l`adaptació que en Xosé Ballesteros han fet d`aquest clàssic infantil. El conte ens parla de tres germans porquets que s´han d`emancipar, no perquè la mare no els estimi, no, sinó perquè ja han de saber viure de forma autònoma. Cada germà es fa una casa, de palla, de fusta, de pedra i maons. I cada germà té unes prioritats i una forma d´entendre el món. Va des del molt mandrós al molt treballador. De vegades, a la vida, s´ha de dedicar temps i esforços per assolir algun objectiu que és el que tria el germà gran; això no vol dir que no li agradi jugar ni divertir-se, però ha entès que primer s´ha de fer una casa sòlida. Els tres germans tenen una cosa en comú, molta por al llop que, sense dilació, apareix i fa el seu paper i el representa molt bé. Tan bé com els tres germans que, finalment, gràcies a la previsió del gran, es salven i aprenen la lliçó.
No cal fer massa discursos ni disquisicions morals, no són necessàries, els nens entendran perfectament el conte, com ho hem fet sempre, com ho faran sempre.
Aquest cop, les il.lustracions ens presenten uns porquets humanitzats, amb roba i estris humans, que viuen en uns espais prou coneguts pels nens, plens d`imatges quotidianes. Aquesta és una de les grans virtuts de la nova proposta del conte, juntament amb l´expressivitat dels personatges i l`adaptació clara i respectuosa del conte.
Davant de l`adversitat, s´ha de treballar en comú i s´ha de jugar amb l`astúcia i l`enginy. 
Segur segur que els més petits de casa s´ho passaran molt bé descobrint aquesta història i els grans en veuran una nova perspectiva i gaudiran de les il.lustracions. Mai passaran de moda els contes tradicionals perquè formen parta de nosaltres mateixos.
El conte es presenta en castellà, gallec, eusquera, portuguès i italià. La traducció al català és de Maria Lucchetti.

0 comentarios:

Publicar un comentario