miércoles, marzo 30, 2016


Contes pera nens que s`adormen de seguida,
Pinto & Chinto, Kalandraka, 2016.

Escriure un conte no és gens fàcil, fins i tot és més complicat, de vegades, que escriure una novel·la. Si parlem de contes curts la dificultat augmenta. En el cas que ens ocupa (“Cuentos para niños que se duermen enseguida” o “Contes per a nens que s`adormen de seguida”, també en gallec, portuguès i italià) s`aconsegueix, no només escriure textos de qualitat literària, sinó sorprenents, textos que causen perplexitat i ens deixen, a grans i petits, amb la sensació de que hi ha alguna cosa que ens hem perdut, però que ens agradaria conèixer.
Les coses no són sempre com ens mostren els sentits que, de vegades, ens enganyen perquè hi ha una altra manera de veure el món que ens envolta i és amb els ulls de la imaginació, de la màgia, del nonsense. Comences a llegir una història que sembla tradicional (un pirata, una princesa, un castell, un gegant o un monstre) i veus que res és el que sembla. Així, el pirata acaba alimentant-se de la seva pròpia pota de pal que ens converteix en una pomera, la princesa acaba sent una granota, el rellotge pintat de l`Emma funciona perfectament, la bruixa sap com conquerir l`amor de la seva vida, el follet acaba venent el seu bolet, les cartes de la baralla mai estan d`acord i així successivament. Hi ha, molt sovint, moments d`absolut lirisme com pot ser el conte “Animals de paper” o “La sirena i l`humà”.
El pas del temps, els costums, els sentiments, les emocions, la felicitat, els desitjos són presents en aquests contes, breus i força concentrats, que ens contagien la joia de viure, la capacitat de pensar, de reflexionar, de jugar amb els mots, de crear una altra realitat a partir de les coses i personatges coneguts.
Pinto & Chinto són, en realitat, Carlos López, autor del text, i David Pintor, l`il·lustrador. Els dos, en perfecta harmonia, ens contagien de l joc i la il·lusió que traspuen aquests 28 contes. Cada conte va acompanyat de la seva il·lustració, amb la qual cosa s`ha fet un esforç per relacionar text i dibuix. Si el text ens porta fins a algun parany, cap a terrenys que semblen coneguts però que no ho són; la il·lustració ens permet la contemplació del detall, del color, del gest en un moment, del rostre, del matís i de l`instant. Cada imatge s`atura en un fragment del conte o el capta de forma global.
Aquests contes lluiten contra la monotonia i ens fan veure que tot és possible, que un pot sortir de la seva zona de confort i endinsar-se en espais no coneguts perquè la recompensa no és noment passar una bona estona, sinó descobrir que, a la vida, a cada una de les nostres vides, d`adults que vam ser nens i de nens que seran adults, podem posar el color, la sorpresa i el canvi inesperat perquè res encara està fet i tot és possible.
En definitiva, aquests contes garanteixen somnis en grans i petits. Quan acabem de llegir, realment, tindrem tots els colors de l`arc iris a les nostres mans.

0 comentarios:

Publicar un comentario