domingo, junio 21, 2015

La novel·la és una estructura
Tertúlia amb Coia Valls





El passat dia 19 de juny, convidada per l`Associació Cultural de Vilafortuny, l`escriptora reusenca Coia Valls va compartir amb tots els assistents una estona plena d`emoció, de literatura i de vida.

L`autora ens va explicar que ella cultiva novel·la històrica però no de grans batalles èpiques. Són novel·les de personatges, amb una gran documentació històrica perquè vol crear una atmosfera creïble i que la història es desenvolupi sense que el lector es quedi al marge.

Així, va fer un repàs breu a alguna de les seves obres, que recordarem ara mateix. La seva darrera novel·la, Amor prohibit, que és una obra on les dones protagonistes es rebel·len contra les injustícies perquè les dones han estat moltes vegades al marge i són les grans oblidades. Precisament, les dones que descriu la Coia Valls no són submises. Amor prohibit (2015) està ambientat al S. XVII, i ens parla de dones que exerceixen la medicina, a part d`altres aspectes que, en posteriors ressenyes, anirem descobrint.



La Coia Valls va insistir, repetides vegades, en que ella és novel·lista i que la seva missió és fer ficció, encara que, ja ho hem dit, es documenta molt abans, encara que no només va a fons escrites, sinó que l`interessa tot el que està al voltant de l`època que ella decideix recrear en cada obra.

Qualsevol novel·la, en definitiva, és una estructura. Ella arriba a una idea per una troballa casuals que l`interessa i decideix seguir. Els seus personatges poder ser històrics i estar acompanyats per criatures de ficció o, bé, a l`inrevés.

La princesa de jade (2010, Premi Néstor Luján), per exemple, és la seva primera obra i ens trasllada al S.VI. Fa un viatge apassionant des de Estambul fins a la Xina. Així, als lectors i a la pròpia novel·lista, ens permet viure un temps als que no tindríem accés de cap altra forma.

La història no ha d`entorpir mai l`acció. Com deia Hemingway i és una màxima que la Coia Valls ha fet seva, l`escriptor només ha de mostrar un 10 %; la resta ha de quedar latent com passa a un iceberg.



Coia Valls manifesta el respecte que li mereixen els seus lectors que li donen el seu temps i la seva confiança. Cal dir que té lectors fidels que la segueixen en totes les seves obres.

Ens va parlar també de La cuinera (2014) , una novel·la que ens parlar de la cuina com espai de alliberació de les dones. A les cuines es cuina, és evidents, però també es fan pactes i intrigues.

No va deixar de banda tampoc altres novel·les seves com El mercader (2012) i Les torres del cel (2013), així com la seva vessant d`autora de literatura infantil i juvenil (Marea de lletres que maregen L`ombra dels oblidats). Ella mateixa afirma que la literatura mai hauria de ser un càstig.

Una imatge de com integra aspectes externs a la seva obra és la del gat. Ella mateixa s`imagina com un gat que, sense que moltes vegades es faci visible, està al lloc i observa i sap millor que ningú que està passant. Així és vol mostrar la Coia Valls com a narradora.

Per últim va insistir en que ella ens mostra i ens ofereix, però no vol crear pas dogmes perquè tothom ha de treure les seves pròpies conclusions.

Per últim, va compartir amb el públic assistent, uns moments de tertúlia on es va mostrar com una persona propera, amb molta intuïció i un món particular riquíssim.

0 comentarios:

Publicar un comentario