domingo, mayo 12, 2019

"En Cornèlius",
Leo Lionni,
Kalandraka, 2019


De vegades hi ha algú que trenca l´ordre establert i, primer, tots diuen que està boig, perquè no volen sortir de la seva zona de confort; després, amb una mica de sort, hi haurà algú altre que el voldrà imitar i llavors, de veritat, començarà el canvi i l´evolució. Com se sent el primer en fer una cosa nova? Què l´impulsa a tractar de millorar i veure més enllà de la tradició i del que sempre s´ha fet? Potser, la capacitat d´observació, potser l´afany aventurer, potser el sentit de la llibertat...
En Cornèlius és, si més no, aquest pioner que intenta mirar-se el món des d´una altra perspectiva. Cornèlius és un cocodril i tos sabem que els cocodrils es mouen per terra, però ell es posa dret i, entusiasmat, veu que ho pot fer i que, fins i tot, veu millor els peixos i ho diu esperant l´aprovació del grup, però ningú no li fa cas, no veuen perquè pot servir aquesta extravagància d´en Cornèlius. Així decideix marxar i explorar per ell mateix. Es troba un mico que li diu que és possible posar-se cap per avall amb perseverança i una mixa d´ajuda. Quan veu que es pot penjar de la cua torna al riu,tot content,  però els seus iguals tampoc li donen importància. I aquí es quan trobem un intent de canvi, de trencament, quan en Cornèlius torna a marxar, veu que, darrera, hi ha uns quants cocodrils que l´intenten imitar i somriu. I llavors, podem dir, comença l´evolució.
"En Cornèlius" és una faula adreçada als més petits, però amb una càrrega simbòlica que tots ens podem aplicar perquè...val la pena intentar millorar?, val la pena mirar més enllà?, val la pena deixar el grup i avançar sol? Definitivament sí, encara que al començament sigui molt difícil, però, com diu el mico, sempre pots trobar ajuda pel camí.
Les il.lustracions són vives i alegres, és molt divertit veure un cocodril caminant i ens fa pensar en Einstein quan va dir que si demanaves a un peix que s´enfilés pels arbres, fracassaria. Doncs bé, en Cornèlius no fracassa i mostra als nens i nenes que, de vegades, no està gens malament fer coses diferents, perquè així és com podem créixer.
En definitiva, un text clàssic, sempre actual i ben necessari a la nostra societat on no sempre és ben vist el canvi ni la discrepància.

0 comentarios:

Publicar un comentario

Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.