domingo, noviembre 13, 2016

El senyor Magnòlia,
Quentin Blake,
Kalandraka, 2016

El senyor Magnòlia o Míster Magnolia és un personatge inoblidable,  un xic excèntric, un xic estrafolari, un xic despistat, però ple de vida i alegria, com solen ser tots els personatges creats pel seu autor.
El conte, adreçat als primers lectors, es pot considerar ja un clàssic de la literatura infantil contemporània doncs va ser publicat el 1980. Per al senyor Magnòlia aquests 30 anys no han estat res perquè continua envoltat d`objectes i situacions curioses i, de ben cert, màgiques i, per què no, desbaratades.
El text, traduït per Francesc Parcerisas, és molt apropiat pels primers lectors per la rima, que afavoreix la memorització i per l`estructura encadenada que permet una lectura directa, diàfana i, fins i tot, la invenció de noves situacions per part dels petits lectors.
El senyor Magnòlia té pràcticament de tot -una trompeta antiga, dues germanes, un gripau, uns lloros, un dinosaure...- i, a més, viu situacions estrambòtiques -jugar amb les fruites, fa desfilar els ratolins...-, però li falta una cosa per ser del tot feliç: una bota. El pobre senyor Magnòlia només té una bota vella, encara que aquesta circumstància tampoc no el paralitza ni li fa perdre l`alegria. Finalment, en forma de regal molt ben embolicat, arriba...una bota! És d`un altre color i d`una altra forma, però al senyor Magnòlia no l`importa i se la posa tan content. Ara bé, per què volia la bota? Ai, amics meus...! Doncs per no res, perquè s`en va a dormir. I bona nit. 
Amb això veiem que hi ha coses que, encara que les trobem a faltar, no són essencials per la nostra vida. El conte, d`alguna manera, pot tenir aquesta lectura simbòlica.
Caldria mencionar, sobretot, les il.lustracions, plenes de colors, com és el propi protagonista, i de llum. Són imatges molt expressives que mantenen un ritme ràpid com el propi text.
El senyor Magnòlia, el podem llegir en castellà, gallec i eusquera, i ens segueix enamorant per la seva espontaneïtat i la seva il·lusió contagiosa. Visca el senyor Magnòlia! I... visca la seva bota!



0 comentarios:

Publicar un comentario