"La veritable història de na Blanca-Blancaneu", o una altra visió dels contes de fades

La veritable història de na Blanca-Blancaneu,

Rosa-Maria Colom. Dibuixos: Mabel Piérola,

Alzira, Bromera, 2012, (L`Elefant, 16)

De vegades els contes de fades poden no explicar la veritat o, almenys, no del tot. També pot passar que els llocs llegendaris e imaginaris siguin tan reals o més que aquells on vivim, perquè, ben mirat, la lectura crea unes referències tan intenses que podem creure que, de veritat, han existit personatges com els que crea Rosa-Maria Colom a La veritable història de na Blanca-Blancaneu. El conte va dedicat als lectors a partir d`11 anys i ens porta, de la mà, amb total domini de la narració, al país  de Peronskai on la seva reina, la malaltissa Varinka, desitja, més que res en el món, tenir un fill. I el té. O, millor dit, la té, encara que no de la manera tradicional; és a dir, la somnia, la imagina, la desitja i es mor. Nou mesos després apareix aquesta mateixa criatura, una nena de gran bellesa, però de caràcter egoista. Aquesta nena és la Balnca-Blancaneu i no té res a veure amb l`altra Blancaneus, encara que el mirall sí surt a aquesta història i té un protagonisme gran, com veurà el lector. Ara bé, que no s`engany ningú, perquè aquest mirall no és ni venjatiu ni terrible: només diu la veritat i la diu amb força i, ja ho sabem, la veritat no sempre agrada.

Rosa-Maria Colom ret tribut als relats tradicionals, a les rondalles i crea un conte on el present es dóna la mà amb el passat, on els fets històrics reals no semblen importants al constat de la màgia i dels ensurts que dóna la difunta Varinka a tothom. Tant és així que el rei es torna casar i ho fa amb una dona d`aigua, una dona que irradia llum, encara que ella no sigui ni maca ni bella: Esclarmunda. I aquí comencen els paral·lelismes, d`una forma ben curiosa, amb el conte de la Blancaneus. No és la madrastra que li vol matar, no, al contrari: la bella noia quan el mirall li diu que la bellesa de Esclarmunda és superior perquè ve de dintre, vol, aconsellada pel fantasma de la seva mare, acabar amb la pobra Esclarmunda, malgrat que no ho aconsegueixi.

La narradora té, a més, la gran facilitat de relacionar aspectes actuals, com ara el poder dels diners o la especulació o l`ecologia amb referències històriques antigues com Jaume I i la illa de Mallorca i, per fi, amb elements màgics o mítics, procedents, com ja hem dit, de contes, de tradicions, de rondalles.

La veritable història de na Blanca-Blancaneu està il·lustrada per Mabel Piérola s`estructura en 14 breus capítols que ens porten, d`una manera àgil, però plena de detalls, al desenllaç final. Rosa-Maria Colom fa servir un lèxic rec, ple de matisos, amb un bon sentit de l`humor i un perfecte domini del ritme narratiu. Un conte que ens agradarà a tots i que ens farà pensar molt.