"L´ultima carta": "Gràcies!"

Una última carta / L`última carta,
Antonis Papatheodoulou / Iris Samartzi
Kalandraka, 2016

L`última carta és un text, adreçat als nens des de 6 anys, que ens captiva des del primer moment per la seva senzillesa narrativa, per les seves il.lustracions i per la tendresa de tota la història.

El senyor Costas és el carter d`una petita illa mediterrània, situada a Grècia. Viu el seu darrer dia com a carter i recorda, amb afecte, la seva feina. A la illa, ell és l`únic mitjà perquè arribin les notícies i ho ha fet, fins l`últim moment, amb professionalitat i amb molta humanitat. Al senyor Costa les notícies dolentes l`han fet malt i li han pesat molt, en canvi les alegres han estat lleugeres. Ha portat postals, ha llegit les cartes als que no en sabien i ha estat un personatge cabdal a la illa, però ha arribat el moment de la seva jubilació i encara lo queda una darrera carta per lliurar i no es vol descuidar perquè amb 50 anys de feina sempre ha estat puntual. Al senyor Costas l`estranya no veure a ningú al poble i li sap greu perquè es voldria acomiadar. El millor encara no ha arribat i aquest carter veterà rebrà una bona sorpresa i l`agraïment de tot el poble.

El llibre es presenta en un format molt cuidat, en forma de paquetet o de carta embolicada amb un cordill blau. Ens parla de les emocions, dels afectes, dels records i també de com es pot viure una professió amb vocació de servei. És també una nota d`atenció per la nostra societat tan deshumanitzada, tan tecnològica. A la illa tot va més pausat, amb més tranquil.litat i tot passa quan ha de passar. És, per suposat, un homenatge a l`ofici de carter. 

Respecte a les il.lustracions, de Iris Samartzi, cal dir que amb elles es va guanyar el IX Premi Internacional Compostela per a àlbums il.lustrats i no ens sorprèn pas perquè veiem, en les imatges, un cant al paisatge mediterrani i una alegria de viure que es contagia. L`Irs Samartzi, amb la tècnica del collage, ens porta imatges del món dels carters i ens fa veure, amb diferents plans, molt propers al llenguatge cinematogràfic, tota la peripècia del senyor Costa, fins i tot podem mirar què hi ha dintre de la seva bossa.

A L´ultima carta trobem un missatge ben clar: les relacions personals han de ser directes i s´han de cuidar perquè la base de la nostra societat hi depèn.