Orit Gidali. Il.lustracions: Aya Gordon-Noy,
Birabiro, 2016
A la Nuna, a l`escola, li han dit una cosa que no li ha agradat massa, que té les cames de flamenc. Com s`ho ha de prendre això? Quan li explica a la seva mare, aquesta li va donar la solució. Va buscar les seves ulleres "per als dies que no són gens màgics". I amb aquestes ulleres, que a les il.lustracions, es representen, de manera simbòlica, com un palet de fer bombollesde sabó, la Nuna acaba entenent algunes coses essencials de la comunicació humana. De vegades no hi ha cap relació entre el que es diu i el que es vol dir, perquè "les persones no sempre diuen el que pensen o pensen el que diuen que pensen o diuen el que pensen que diuen".
D`aquesta manera, tan poc ortodoxa i tan divertida, la Nunca sent, per una banda el que es diu, però sap interpretar el que es vol dir de debò. A les il.lustracions, surten com dues bombolles, a l`estil dels còmics, una, la que sentim, de color blanc i, l`altra, de color gris, la que sentim. De mica en mica, la Nuna aprèn a entendre als que la envolten i a no sentir-se malament per les paraules.
Les il.lustracions, detallistes i directes, ens ajuden a interpretar aquests missatges contradictoris.
El conte, escrit en hebreu originalment, té com dues vessants, per una banda, el text que escriu el narrador, en tercera persona i que explica la història i, per l`altra, els diàlegs o les paraules que diuen els personatges i que es mostren, com ja hem dit, amb una doble interpretació.
En definitiva, un conte molt original, que s`adreça als primers lectors, però que a tots ens pot agradar atès que ens parlar de quelcom innat a l`ésser humà, la comunicació.
La Nuna, finalment, deixa les ulleres perquè ja no les necessita pas i ens dóna una lliçó: "Ja sé fer màgia sense les ulleres!", diu a la seva mare. És com efecte dominó perquè la seva mare veu que tampoc les necessita ja que elles i el pare diuen sempre el que senten perquè s`estimen de veritat. Ara bé, aquestes ulleres no es perden i donen noves oportunitats als que les trobin, com passa en el llibre... però això no ho direm!
0 comentarios:
Publicar un comentario
Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.