Som amics?,
Anabel Fernández Rey, Kalandraka, 2016
Com es pot entendre l`amistat? Com es pot explicar als més petis que, de vegades, s`han de fer coses pels amics que no ens agraden, però que són necessàries. El llibre de l`Anabel Fernández Rey ens proporciona, en dos moments, un retrat tendre, de l`amistat entre dos éssers tan diferents com poden ser un nen i un ós.
Anabel Fernández Rey, Kalandraka, 2016
Com es pot entendre l`amistat? Com es pot explicar als més petis que, de vegades, s`han de fer coses pels amics que no ens agraden, però que són necessàries. El llibre de l`Anabel Fernández Rey ens proporciona, en dos moments, un retrat tendre, de l`amistat entre dos éssers tan diferents com poden ser un nen i un ós.
A la primera part, és el nen qui emana ajuda a l`ós, perquè no vol menjar
les verdures, perquè es vol gronxar, perquè no se sap pentinar, perquè vol anar
molt de pressa en bicicleta. I l`ós, amb paciència i afecte, deixar les seves
necessitats, per tal d`estar al costat de l`amic. El nen reconeix que és
perfecte tenir un amic així.
A la segona part, es canvia el punt de vista i és l´ós qui demana l`ajuda,
vol menjar, vol que el rentin, necessita que li treguin una cosa de la pota, que
el curin... i que, en definitiva, el nen estigui per ell. L`ós també està
content de tenir un amic així.
El conte encara dóna un pas més i ens mostra, al nen i a l`ós, en una
situació complicada. Hi ha una tempesta i queden xops. Finalment, l`un a
l`altre s`ajuden a eixugar-se. Aquesta tercera part no té tex escrit i són les
imatges qui ens acompanyen per acabar d`entendre el sentit de l`amistat.
Les il·lustracions, com acabem de dir, són part indispensable de la història
i de l`eix narratiu perquè van de forma paral·lela. De vegades, fins i tot, no
són necessàries les paraules i els dos amics s’entenen gràcies als gestos i a
la pròpia complicitat. Els tons suaus, el contrast entre l`ós –gran- i el nen
–petit-, la doble vivència d`uns fets quotidians fan d`aquest llibre un relat
molt oportú per explicar les emocions als més petits.
Per altra banda, els diàlegs són breus i sobris, perquè ens interessen més
els gestos, les mostres d`afecte, la capacitat de superar les pròpies
necessitats per atendre l`amic. Ens sembla molt encertat que l`autora hagi
triat dos personatges tan diferents perquè, a l`amistat, no hi ha res
impossible, fins i tot, com li passa a l`ós, es pot menjar les verdures encara
que no li agradin o, com li passa al nen, encara que no en tingui ganes, pot
compartir amb ell un bon àpat.
El llibre es pot llegir també en castellà, anglès, portuguès i gallec.
0 comentarios:
Publicar un comentario
Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.