"La història del Ferdinando": "i és molt feliç"

La història del Ferdinando,
Munro Leaf. Ilustraciones: Robert Lawson,
Kalandraka, 2016.

La història del Ferdinando és un llibre singular. Publicat al 1936, el podem considerar un clàssic del pacifisme i una història molt actual perquè, malgrat els anys passats des de la seva primera publicació, el pensament del Ferdinando ens fa reflexionar i ens commou.

En Ferdinando és un brau que, en principi, ha d`estar destinat a les curses de braus perquè és el seu destí, malauradament.  Ara bé, en Ferdinando, des de petit, és diferent, amb ell li agrada la tranquil·litat i admira les flors. És un animal contemplatiu. La seva mare pateix però el deixa seguir amb les seves inclinacions. Ferdinando, però, està al punt de caure en el parany per culpa d`un borinot que el fa córrer com si fos el més brau de tots. Fins i tot, acaba a la plaça de braus, però ell no té cap ganes de lluitar. No és aquesta la seva forma de ser.

La història del Ferdinando va ser prohibida a Espanya per considerar-la una crítica a la Guerra Civil i també va estar al punt de mira de Hitler, doncs no encaixava en les idees nazis i va ser cremat. Per això encara ens sembla un llibre més poderós perquè ha sabut superar tots els obstacles i arribar, amb calma, sense agressions, com el propi Ferdinando, als nostres dies. Fins i tot, sembla que era un dels llibres més estimats de Gandhi.

El relat, pel que sabem, va ser escrit en poc més d`una hora. Podríem dir que és un conte amb final feliç perquè en Ferdinando pot tornar a casa i seguir sent ell mateix. El llibre, cal remarcar-ho, no només és un al·legat pacifista, sinó que mostra que un ha de ser ell mateix, encara que vagi contracorrent. En Ferdinand i els altres braus no tenen res a veure, però ell no es posa en seu camí, els deixa que visquin com vulguin. 

Trobem també, amb certa ironia, una crítica a les curses de braus i a tota la parafernàlia que generen. Contrasta, a més, que el llibre fos publicat al mateix temps que Heminwgay publiqués la seva defensa de les curses de braus. Tots dos poden conviure, és evident, cal, només, ser respectuós. Sigui com sigui, en Ferdinando està en contra de la violència.

El text és senzill i directe. El narrador ens explica, en tercera persona, un conte a l`estil tradicional. L`emmarca en  un escenari (Espanya) i en un temps passat (temps era temps). Té també fórmula de tancada on el propi narrador, en primera persona, en treu una conclusió. D`alguna manera és un conte atemporal perquè acaba en present.  En Ferdinando, doncs,  va creixent i va fent-se, per fora, molt gran, però per dintre conserva la seva innocència d`un petit vedell. Aquí trobem un dels encants del llibre. Cal valorar, a més,   la traducció acurada de Francesc Parcerisas.

Les il·lustracions, de Robert Lawson, en blanc i negre, ofereixen els petis detalls del dia a dia d`en Ferdinando i l`acompanyen fins al final. Són imatges clares, realistes i plenes d`informació. Kalandraka ha volgut recuperar la primera versió del llibre. El llibre es presenta en català, en gallec i en portuguès.

A més, cal recordar que en 1938, Disney va adaptar el conte i va guanyar un Oscar al millor curtmetratge d`animació.

La història del Ferdinando pot ser llegida en clau metafòrica, depenent de l`edat del lector, però agradarà molt als petits, primers lectors,  perquè la figura del brau cau simpàtica, és tendra i amable.

En definitiva, un relat que convé tenir a mà per no oblidar-nos de que el camí és la pau. Així ens ho mostra en Ferdinando, que es nega a lluitar perquè ell el que vol és ser feliç al prat, olorant les flors i vivint a la seva manera.
El relat ha estat seleccionat per la Internacionale Jugend Bibliothek com un dels 10 clàssics per la pau i la tolerància.