"Deu ditets": "Ho sabem prou bé"

"Deu ditets",
Mem Fox - Helen Oxenbury
kalandraka, 2018

Cada dia neixen nens i nenes. Poden néixer a un poble llunyà o a una gran ciutat. Poden estar sans o una mica malalts. Poden tenir la pell blanca o negra. Poden viure a llocs on fa molt de fred o molta calor. Són nens i nenes únics, però, això sí, tots tenen 10 ditets a les mans i 10 més als peus. Aquest fet els agermana i els fa ser iguals, amb els mateixos drets i les mateixes necessitats. Tots units per un fet físic i diferenciats per les seves pròpies característiques.

"Deu ditets" és un llibre deliciós per a nens molt petits que encara no saben llegir o pels primers lectors. Ens explica, de forma rimada, enllaçant i acumulant les estructures, la màgia de ser diferent i, a la vegada, igual. Podríem dir que el conte és més aviat una cançó que, en aquests moments, pot estar cantant qualsevol mare del món que acarona el seu fillet. És així com acaba el text, amb una mare que troba que el seu bebè és meravellós i únic, malgrat que tingui, com els altres, deu ditets.

"Deu ditets" ens fa sentir iguals i diferents, ens parla de convivència, de respecte perquè, entre aquests nens no hi ha cap barrera social, no hi ha cap problema per poder jugar i sentir-se bé. La figura de la mare està present amb afecte i protecció i és la que dóna, d´alguna manera, coherència al text perquè, insistim, ens sembla més aviat una cançó que un conte.

Les il.lustracions, per altra banda, són realistes i molt expressives. Donen llum i sentit als bebès i els mostren rient, jugant, sent feliços com són, movent-se, abraçant-se i, és clar que sí, adonant-se de que tenen 10 ditets. Ens podríem passar molt de temps cercant els petits detalls, mirant els rostres dels bebès, gaudint dels seus gestos.

"Deu ditets" és presenta en un format molt atractiu. Està traduït a diversos idiomes, en castellà és titula "Diez deditos". I la versió catalana ha estat a càrrec de Maria Lucchetti. 

Un llibre tendre, delicat i estimulant.