"Cinc minuts de tranquil·litat": "lluny de tots vosaltres"

Cinc minuts de tranquil·litat,
Jill Murphy
Traducció Miquel Desclot
Kalandraka, 2016.

Tenir fills i no perdre el món de vista no sempre és fàcil. De vegades, el pare o mare, sense deixar d`estimar el seu fill, necessita un espai de solitud per poder fer front al dia a dia i poder carregar forces i emocions. Ara bé, cal reconèixer que no és gens fàcil perquè els fills, amb la seva energia i les seves ganes de comunicar sempre a punt, encara no entenen que la seva mama o el seu papa vulguin estar una estoneta sols.

Això mateix li passa a la senyora Gross, una elefanta cordial i amatent que, abans de començar el dia, voldria tenir un moment per ella mateixa, voldria poder prendre un bany i esmorzar amb calma. Ara bé, els seus tres fills, la Laura, l`Oriol i el petitó no ho entenen i volen estar amb ella i ensenyar-li les seves habilitats i fer-li companya. Resignada, la senyora Gross acaba acceptant que tots -i ella mateixa- es fiquin plegats a la banyera. Ara bé, la mare fa un últim intent i torna a la cuina...però li dura ben poc la calma perquè els tres petits la tornen a seguir.

Cinc minuts de tranquil·litat fa 30 anys que va ser publicat i no ha perdut la seva vigència, encara que, ara, amb la incorporació de la dona al món del treball, la situació podria ser encara més complicada i, fins i tot, es podria afegir el pare. Malgrat tot, la situació és molt realista i els pares ens podem sentir molt identificats amb la senyora Gross. Ara bé, ella no ho viu amb dramatisme, sinó amb calma, sap que és impossible, amb tres fills, tenir un moment de pau i per això, encara que sigui poc temps, intenta tenir breus espais per ella mateixa. 

El relat, escrit de forma transparent i clara, és realista i està ple de moment d`humor, tant pel que fa al text com pel que fa a les imatges, tendres, realistes i molt properes. Es retrata un entorn domèstic i els animals estan humanitzats. La mare va mostrant els seus sentiments i les emocions, paciència, resignació, una mica de mal humor davant de l`energia i entusiasme dels seus petits. Ella només voldria cinc minuts de tranquil·litat...Només.

El conte va adreçat a nens a partir de tres anys i mostra el contrast entre el punt de vista matern i el punt de vista dels fills. Tots dos tenen les seves necessitats però un ha de cedir a l`altre. Els petits que llegeixin aquest llibre, amb els seus pares, potser podran començar a entendre que la mare o el pare, sense deixar d`estimar-lo necessita un moment d`aïllament. També fa referència a les relacions entre els germans i a la vida quotidiana. El fet de triar uns animals tan grans com són els elefants no és, segurament, casual, sinó que ens serveix per mostrar el contrast entre les diferents emocions que queden, així, molt ben dibuixades.

La traducció al català és de Miquel Desclot; encara que es pot llegir també en castellà, en gallec i en eusquera.

Cal dir que aquest relat ha tingut també una versió audiovisual i, per suposat, molt d`èxit entre grans i petits.