"Amb la Tango són tres": "com totes les famílies"

Amb la Tango són tres,
Justin Richardson i Peter Parnell
Il.lustraciones: Bel Olid
Kalandraka, 2016

Què és una família? Què és necessari perquè existeixi? Cal un pare i una mare... o dos pares o dos mares o només una mare? Qui ens diu què és i què no és una família? Per desgràcia encara hi ha veus conservadores i intransigents que pensen que l`únic model familiar vàlid és el familiar. Ara bé, el cert és que l`únic que necessita una família per funcionar és afecte i respecte. La resta, ai la resta, no importa.

Els fills, biològics o no, el que demanden és seguretat, que els seus pares, mares, avis, tutors o tietes els estimin i els ajuden a créixer. Res més.

Per això llibres con Amb la tango són tres ens semblen molt valuosos. En aquest cas, els autors es basen en una parella real de pingüins que viuen al zoo de Central Park de Nova York. Aquests pingüins són mascles però s`estimen. Volien covar un ou, però, és clar, no era possible. El seu cuidador els va donar una oportunitat i, fruit de l`amor i de la tendresa, va néixer la Tango que té dos pares i és feliç.

El text està explicat de manera senzilla i clara. És un relat que va del passat al present i ens conta tota la peripècia d`aquests dos pingüins, però sense retrets ni pressions emocionals. La resta de pingüins no opinen, no interfereixen. En aquest sentit, l`eix temporal és molt important, perquè assistim a l`amistat dels pingüins, al seu amor, al seu desig de covar un ou i, per fi, els acompanyem, en primera fila, i som testimonis d`aquest naixement tan esperat.  En aquest sentit, les il.lustracions, realistes, acompanyen, minuciosament, l`esdeveniment temporal. La vida sempre és meravellosa, per això quan la Tango acaba de sortir, els lectors ens sentim feliços i plens d`alegria. Els pingüins, els tres, formen una família, com qualsevol altra família. Qui dirà que no?

La interpretació realista de la narració està a les mans dels pares i mares o educadors que l`estan llegint amb el petit lector (a partir de 4 anys). De ben segur que al nen no li semblarà estrany que sigui així. No influïm per canviar-li els sentiments. La Tango té una bona família i és tot el que volem saber.

El llibre, des que és va publicar al 2005, ha estat ben rebut i força premiat, encara que, per desgràcia, ha patit també la censura.

Sigui com sigui, és una història de respecte, d`amor i d`afecte. Farem bé si la compartim amb els petits de la casa.