domingo, mayo 26, 2019

"Kei y el Coloso de Rodas"
María García Esperón
Ilustraciones. Alejandro Herrerías,
Norma, 2017

Kei es un niño de 12 años, muy despierto. Hijo de madre mexicana y padre japonés, es muy aficionado a la mitología. Un buen día, sin que su madre se diera cuenta, en el mercado, un anciano de barbas blancas le ofrece un misterioso reloj. Kei, al darle vueltas, se siente transportado a otro mundo, muy lejos del suyo, del S. XXI. Aparece, ni más ni menos, en la antigua Rodas. Y aquí comienza la historia.
De una manera natural coincide con Cares, el ingeniero, y este le explica sus cuitas y sus problemas actuales, así como la gran batalla que libró Rodas y el deseo que él tiene de conmemorarla. por otro lado, el caronte lo acusa de traición y a punto está de condernarlo a muerte. Mientras, la hija del Caronte, Berenice, coincide con Kei y, ambos, se hacen amigos. Berenice decide ayudarlo más aún acaban con nuevos problemas, pero la magia de reloj es única. Kei y Berenice viajan en el tiempo hacia el futuro y, desde allí, son capaces de entender mejor los designios del dios Helios quien los regresa de nuevo a Rodas. El caronte, convencido de que Kei es el emisario de Helios, el dios de Rodas, decide liberar a Cares quien tiene un único deseo: realizar la obra mayor hecha por hombre alguno para honra de Helios y admiración de los posibles enemigos. Se trata del Coloso. En plena construcción, el aya de Berenice les explica la historia de Faetón. También no es ajeno al relato el gran Alejandro Magno. Kei acaba entendiendo que el reloj le permite, si le da vueltas, ir hacia delante o hacia atrás, pero no siempre responde como él quisiera. Logra, al fin, regresar en el tiempo pero se encuentra a una Berenice anciana quien ahora es sacerdotisa de Helios y le explica por qué el Coloso se ha derrumbado. Kei siente que ha fallado a Cares al no saber ayudarlo para que su obra aguantara eternamente; pero el propio dios Helios lo saca de dudas. Todo tiene, en la vida, una razón de ser y nada es casual.
"Kei y el Coloso de Rodas" muestra cómo es posible unir disntintos mundos y distintas culturas porque, en el fondo, son la misma. Kei muestra que el sol de México, el sol de Japón y el propio sol-Helios de Rodas conforman un mismo deseo y un mismo anhelo, que es el de propiciar un nuevo mundo, sin fronteras, sin barreras, sin prejuicios.
Escrito en tercera persona, el relato se divide en varios capítulos que van girando según las manecillas de ese reloj que es, sin duda, el regalo de un dios. Es un texto ameno para los niños,  quienes va dirigido, pero cargado de referencias culturas y de una exhaustiva documentación. María García Esperón juega con la vida cotidiana de Kei, con sus gustos, sus afectos hacia su padre y su madre y sus ocurrencias de niño y es capaz de ponerlas en comparación con las gestas heroicas de Alejandro Magno o del propio Faetón. Como bien piensa el pequeño, Faetón es como si él mismo le hubiera pedido pilotar el avión a su padre, así hizo Faetón con el carro de Helios, pero se equivocó porque hay un tiempo para todo y un momento para crecer y otro para jugar. El propio dios le explica por qué le ha sucedido ese hermoso sueño: "Para que al maravillarte, unieras los mundos en tu propio cuerpo". Y le pide que deposite el reloj a sus pies como una ofrenda, en las XII, porque tal vez de nuevo sea necesario.
Interesa también el valor simbólico del reloj que incide en uno de los temas eternos que más nos preocupa, el tiempo y su paso veloz. Para Kei es como si cerraran los círculos temporales se encuentra de nuevo con Berenice y ya no es una niña, sino una anciana.
"Kei y el Coloso de Rodas" es, en el fondo, una promesa; la promesa de un futuro mejor que solo los niños, como Kei, inocentes y limpios de corazón, podrán lograr. Ciertamente, el libro nos ofrece un viaje lleno de emoción y siempre maravilloso. Kei, cuando regrese ya no será el mismo, porque sabe del pasado y también del futuro y aguarda con los ojos limpios un nuevo amanecer.

sábado, mayo 18, 2019

"El pirata valent",
Ricardo Alcántara - Gusti,
Kalandraka, 2019


En Joanot és un pirata molt valent, com diu el títol d´aquest conte en vers. És tant valent que no té por dels altres pirates; és més, el propi Joanot és el que imposa respecte en el mar, el que causa preocupació per la seva valentia i coratge. Mai no descansa, la seva espasa sempre al punt. Té per company un ocellot i el seu objectiu és trobar un tresor, però...ep! Quan la mare el crida per berenar, no té cap problema en tornar a ser el nen de sempre. Torna a ser Joanet, no pas Joanot.
"El pirata valent" és un cant a la imaginació infantil i a la seva importància per facilitar el seu creixement i la seva maduresa. En Joanet no seria el mateix sense aquesta mena d´alter ego que s` ha creat i que l´estimula i el fa aprendre i crear i desenvolupar-se com a nen. Som els adults els que massa sovint hem perdut la capacitat per ser altres, per imaginar-nos d´una forma diferent, per viure amb més llibertat i sense tants prejudicis. Hem d´aprendre molt d´en Joanet-Joanot.
El llibre ja té 30 anys i manté la seva alegria i tot el seu potencial, no només pel que explica, sinó per com ho fa, amb rodolins i versos fàcils i musicals que afavoreixen la memorització. Per altra banda, les imatges mantenen aquest ritme mental del nen i, amb colors suaus, ens permeten viure amb ella una aventura singular. El canvi de pirata a nen és fa, per altra banda, de manera natural, sense cap problema. I aquí creiem que hi ha la part més important del text, la transició del món real a l´imaginari ha de ser així, amb humor i  senzill. La mare del nen, per exemple, el deixa fer i no le retreu que jugui ni que s´imagini un altre personatge. 
"El pirata valent" va adreçat als prelectors i ens aporta una bona dosi de fantasia i alegria. Cal indicar que la traducció al català l´ha fet Helena Garcia. El llibre, amb tapes dures, es pot llegir tanbé en castellà -l´original-, en gallec, eusquera, italià i portuguès. Tot un clàssic de la literatura infantil contemporània.


domingo, mayo 12, 2019

"En Cornèlius",
Leo Lionni,
Kalandraka, 2019


De vegades hi ha algú que trenca l´ordre establert i, primer, tots diuen que està boig, perquè no volen sortir de la seva zona de confort; després, amb una mica de sort, hi haurà algú altre que el voldrà imitar i llavors, de veritat, començarà el canvi i l´evolució. Com se sent el primer en fer una cosa nova? Què l´impulsa a tractar de millorar i veure més enllà de la tradició i del que sempre s´ha fet? Potser, la capacitat d´observació, potser l´afany aventurer, potser el sentit de la llibertat...
En Cornèlius és, si més no, aquest pioner que intenta mirar-se el món des d´una altra perspectiva. Cornèlius és un cocodril i tos sabem que els cocodrils es mouen per terra, però ell es posa dret i, entusiasmat, veu que ho pot fer i que, fins i tot, veu millor els peixos i ho diu esperant l´aprovació del grup, però ningú no li fa cas, no veuen perquè pot servir aquesta extravagància d´en Cornèlius. Així decideix marxar i explorar per ell mateix. Es troba un mico que li diu que és possible posar-se cap per avall amb perseverança i una mixa d´ajuda. Quan veu que es pot penjar de la cua torna al riu,tot content,  però els seus iguals tampoc li donen importància. I aquí es quan trobem un intent de canvi, de trencament, quan en Cornèlius torna a marxar, veu que, darrera, hi ha uns quants cocodrils que l´intenten imitar i somriu. I llavors, podem dir, comença l´evolució.
"En Cornèlius" és una faula adreçada als més petits, però amb una càrrega simbòlica que tots ens podem aplicar perquè...val la pena intentar millorar?, val la pena mirar més enllà?, val la pena deixar el grup i avançar sol? Definitivament sí, encara que al començament sigui molt difícil, però, com diu el mico, sempre pots trobar ajuda pel camí.
Les il.lustracions són vives i alegres, és molt divertit veure un cocodril caminant i ens fa pensar en Einstein quan va dir que si demanaves a un peix que s´enfilés pels arbres, fracassaria. Doncs bé, en Cornèlius no fracassa i mostra als nens i nenes que, de vegades, no està gens malament fer coses diferents, perquè així és com podem créixer.
En definitiva, un text clàssic, sempre actual i ben necessari a la nostra societat on no sempre és ben vist el canvi ni la discrepància.